Reflexos de Chaplin 4 peces audiovisuals

Si despullem Charles Chaplin de la seva icona i de la seva biografia dickesiana i intentem observar com funciona com a cineasta, veure’m com dins del seu sistema coexisteixen el primitivisme i la modernitat. Les seves primeres pel·lícules rodades frenèticament i de forma improvisada són el reflex d’una certa innocència del cinema en la que tot era possible, perquè tot podia ser inventat. El desig de creació marca la lògica d’uns gags que esdevenen l’esbós d’un treball que progressivament esdevé més complexa. La seva modernitat esclata quan aquest sistema primitiu arriba a la perfecció. Chaplin esdevé el gran cineasta que busca la essencialitat del pla, el rigor extrem del gest, la lògica implacable del gag. Aquest desig de perfecció, però, es posa de manifest al cor d’un cinema que vol ser rebel, que busca els seus nivells de llibertat, que es declara compromès amb el seu temps i que no para d’experimentar amb la posada en escena.

Reflexos de Chaplin pretén ser un homenatge a aquest Chaplin cineasta. El seu punt de partida és un interrogant: Quina és l’herència de Chaplin en els creadors contemporanis? Els quatre cineastes que participen en la mostra s’han formulat la pregunta partint de la idea de que aquest cineasta que va marcar el segle XX és algú que encara pot transitar en el segle XXI. Les seves lliçons de posada en escena no són patrimoni del passat i poden continuar essent efectives quan la imatge analògica dona pas a la imatge digital. No es tracta de filmar a la manera de Chaplin, ni de tornar a realitzar un altra dels molts homenatges naïfs que s’han fet a la seva icona, simplement es tracta de veure quins reflexos del seu poden ser presents en la imatge contemporània. Els reflexos neixen de la certesa de que Chaplin continua formulant interrogants sobre com es pot arribar a conquerir una imatge justa o sobre com es pot trobar la llibertat creativa (i el compromís) dins d’un sistema audiovisual, que a diferència dels anys daurats de Charlot, sembla haver perdut tota possibilitat de recuperar la innocència.

Àngel Quintana